documentacio
Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí (+)
Juny de 2002
Aquest Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí ha estat redactat per un equip de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic compost per:
Josep Francesc Diego Vives, biòleg
Jordi Fontboté i Rubió, arquitecte
Salvador Grau i Tort, biòleg
Fina Lladó i Font, geògrafa
Lluïsa Pujolriu i Font, geòloga,
dirigit per
Xavier Carceller i Roqué
i amb la col·laboració de
Joan Antoni Pont i Gómez
Jaume Ruiz-Olalla i Serisier
Rosa Maria Serrano i Garcia
Carme Venteo i Garcia
Jacobo Ruiz Pedreira
Agraïm la col.laboració de
l'equip redactor dels treballs de base, Ademar, Canela i Comella, arquitectes associats, SA
els ajuntaments de Bigues i Riells, Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja
el Consell Comarcal del Vallès Oriental
la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura
la Direcció General d'Ordenació del Territori i d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques
el Centre de Telecomunicacions
i en especial a
Oriol Ademar (Ademar, Canela i Comella, arquitectes associats, SA)
Xavier Parellada, Maria Pery, Maite Martinez (Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic)
Eduard Rosell, Júlia Trias (Direcció General d'Ordenació del Territori i d'Urbanisme)
Ricard Estrada, Beatriz Portabella, Ricard Farriol, Teresa Cervera (Centre de la Propietat Forestal)
Josep Lluís Gomà (Agència Catalana de l'Aigua)
Francesc Sosa, Margaret Sanchez
(Ajuntament de Sant Quirze Safaja)
Barcelona, juny de 2002
Memòria
1. INTRODUCCIÓ
1.1 Antecedents: el Pla d'espais d'interès natural
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí es formula en desenvolupament del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. El Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN) té caràcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant Llei 12/1985) i la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. El PEIN estableix un sistema de 144 espais del territori català considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya, als quals dota d'un règim de protecció bàsic. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí fa referència a un d'aquests espais. La memòria del PEIN destaca l'intères biogeogràfic d'aquest espai i la seva singularitat geomorfològica, ecològica i paisatgística.
En l'article primer de les Normes del PEIN, Objecte del Pla, el Decret 328/1992 estableix:
1.1 El present Pla d'espais d'interès natural té com a objecte [...] la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessària d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.
1.2 En el marc del Pla d'espais d'interès natural [...] es potenciaran, congruentment amb les finalitats de conservació expressades al punt anterior, els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants dels municipis que hi són inclosos, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural i es promouran les activitats descontaminants del medi. A aquests efectes, es prendran les mesures oportunes per assegurar el manteniment d'aquestes activitats tradicionals en les seves condicions actuals i de forma compatible amb la protecció dels espais inclosos al Pla.
1.2 El pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí
1.2.1 Bases jurídiques
D'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985 i amb l'article 8.1 de les Normes del PEIN, la delimitació definitiva dels espais inclosos en el Pla s'ha de fer segons alguna de les modalitats de protecció especial previstes a l'article 21.1 de la Llei 12/1985, o bé amb l'aprovació d'un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, al qual es fa esment en l'article 5 de la Llei 12/1985. Aquesta segona opció és l'elegida en el cas dels Cingles de Bertí.
Aquest Pla especial s'ha de formular d'acord amb el que estableix la legislació urbanística, d'acord amb l'article 8.5 de les Normes del PEIN i en congruència amb l'article 5.1 de la Llei 12/1985. D'acord amb aquesta legislació el Pla especial ha de contenir la descripció detallada dels límits de l'espai i la seva representació gràfica a escala suficientment detallada, i pot contenir altres determinacions per a la protecció del medi natural i del paisatge.
1.2.2 Oportunitat
Diversos factors aconsellen l'execució d'aquest Pla especial. En primer lloc, el desenvolupament del PEIN obliga a establir la delimitació definitiva de l'espai d'interès natural.
En segon lloc, cal completar la protecció de caràcter bàsic establerta pel PEIN i definir amb exactitud les àrees i els elements que pel seu especial interès requereixen mesures addicionals de protecció.
També s'ha valorat la conveniència d'establir un règim de protecció específic que adeqüi el planejament urbanístic municipal. El Pla especial esdevé la figura que articula els diferents plans municipals i dota l'espai d'una regulació urbanística congruent amb el seu caràcter d'espai natural protegit. En aquest sentit, cal definir els usos compatibles, regular la xarxa viària, establir les àrees d'atenció especial o regular l'edificabilitat.
Finalment, s'han de preveure algunes mesures en relació amb possibles projectes d'infraestructures que poguessin afectar notòriament l'espai. Per això, el Pla especial desenvolupa les Normes del PEIN que regulen aquest aspecte, estableix la necessitat d'informe preceptiu del Departament de Medi Ambient per a algunes de les actuacions i en determina d’altres com a incompatibles.
1.2.3 Finalitat
La finalitat d'aquest Pla és la protecció dels valors naturals i paisatgístics de l'espai del PEIN Cingles de Bertí, d'acord amb els objectius generals establerts per la Llei 12/1985, pel PEIN, i amb els que específicament determina aquest Pla especial. En concret es preten la conservació i la protecció dels sistemes naturals característics de l'àmbit del Pla. També, es proposa millorar l'estat de conservació dels sistemes naturals i assegurar-ne, en el possible, el desenvolupament natural.
1.2.4 Àmbit del Pla especial
En paral·lel a l'elaboració d'aquest Pla especial es tramita la modificació del PEIN (Modificació 2/97 del Pla d'espais d'interès natural. Cingles de Bertí) pel que fa a l'àmbit de l'esmentat espai establert provisionalment l'any 1992. La modificació es tramita d'acord amb l'article 7.2 de les Normes del PEIN. L'àmbit del Pla especial s'ajusta estrictament a l'espai delimitat com a Cingles de Bertí d'acord amb aquesta modificació. Està situat en els termes municipals de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. Aquest àmbit és l'establert al plànol d'ordenació O-1 (Delimitació i zonificació) del Pla especial; complementàriament, en l'annex 1 de les Normes es reflecteix la descripció detallada dels seus límits. La seva justificació es comenta a l'apartat 3.2 d'aquesta Memòria.
1.2.5 Tramitació
La redacció del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí correspon a la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient, d'acord amb el Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos al PEIN, el Decret 150/1993, de 7 de maig, pel qual s'estructura l'esmentada Direcció General, el Decret 272/1996, de 23 de juliol, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i el Decret 297/1999, de 26 de novembre, de creació i reorganització de departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
La Resolució del conseller de Medi Ambient de 4 de maig de 1997 va fer públic l'inici de la formulació de diversos plans especials de protecció del medi natural i del paisatge en espais del PEIN, entre ells, el corresponent a l'espai Cingles de Bertí. La seva tramitació es regula a l'article 8.5 d de les Normes del PEIN, on s'estableix el següent:
La tramitació d'aquests plans especials s'ajustarà al que estableixen el Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria urbanística, i la Llei 12/1985. Conseqüentment, una vegada aprovats inicialment, els plans seran sotmesos a informació pública durant un mes i, transcorregut aquest termini, s'obrirà un altre període d'idèntica durada per donar audiència a les corporacions locals, el territori de les quals resulti afectat.
Prèviament a l'aprovació definitiva, caldrà demanar informes als ajuntaments afectats quan aquests no siguin promotors del pla, al Consell de Protecció de la Natura i al Centre de la Propietat Forestal. Seran preceptius els informes dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i els altres establerts per la normativa vigent.
Quan els plans siguin promoguts per la Generalitat de Catalunya, les aprovacions inicial i provisional correspondran al conseller de Medi Ambient.
L'aprovació definitiva d'aquests plans correspondrà al Govern de la Generalitat.
1.2.6 Contingut del Pla especial: documents
Formalment, aquest Pla especial consta dels documents següents:
Memòria
Normes
Programa d'actuació i avaluació econòmica
Plànols d'informació
Plànol d'ordenació
Annexos informatius
A banda d'aquest primer capítol d'introducció, on es volen reflectir els antecedents, la naturalesa legal i l'oportunitat del Pla especial, la Memòria s'estructura d'acord amb els següents capítols:
a) Diagnosi i principals requeriments de protecció, considerats en funció dels estudis sectorials realitzats. Les dades principals d'aquests estudis es recullen als annexos informatius sobre el medi físic, el medi biòtic (la vegetació i la flora, i la fauna), el medi socioeconòmic i el planejament urbanístic.
b) Justificació de l'ordenació adoptada. S'exposen els objectius del Pla i es justifica el seu àmbit d'aplicació, la zonificació i les altres determinacions. En particular, es comenta la delimitació definitiva de l'espai establerta i la seva relació amb els municipis afectats.
En el document Normes, s'estableixen les regulacions i directrius que han de servir per garantir una correcta protecció dels valors naturals, paisatgístics i culturals d'aquest espai, com també per establir les condicions que han de regular l'aprofitament sostenible dels seus recursos naturals. En aquest sentit, aquesta part del document, juntament amb el plànol normatiu (plànol d'ordenació, 0-1 de Delimitació i zonificació), esdevenen els documents més significatius del Pla especial.
En els capítols corresponents, s'estableixen les disposicions comunes, les normes d'ordenació i les disposicions necessàries per a la correcta aplicació i gestió del Pla especial. Finalment, es dicten les disposicions transitòries necessàries, derivades de la implantació del nou règim de protecció.
En el Programa d’actuació i avaluació econòmica es determinen les actuacions necessàries per complementar el règim de protecció establert a les Normes, en aquells aspectes on l'aplicació exclusiva de normes protectores és insuficient. En particular, s'estableixen directrius específiques que han d'orientar l'acció dels diferents organismes responsables. En aquells casos on és oportú, s'avaluen econòmicament les actuacions i se'n preveuen les línies de finançament.
En els plànols d'informació, es grafien la situació de l'espai respecte del PEIN, el seu marc territorial a escala 1:50.000, i alguns elements dels sistemes naturals i del medi socioeconòmic a escala 1:10.000. L'objectiu ha estat reflectir aquells aspectes que tenen una incidència directa en l'ordenació proposada.
Finalment, el Plànol d'ordenació estableix gràficament la delimitació definitiva de l'espai i la zonificació necessària per a l'aplicació de les Normes.
2. DIAGNOSI: ELEMENTS D'INTERÈS I REQUERIMENTS DE PROTECCIÓ
2.1 Elements d'interès
2.1.1 Elements geològics d'interès
a) Afloraments geològics
L'àmbit territorial de l'espai Cingles de Bertí compta amb un gran interès geològic en tant que es tracta d'una de les zones millor estudiades del Paleogen del NE d'Espanya i reposa sobre una seqüència paleozoica (era primària) i triàsica (inici de l'era secundària) força completa, ben representada igualment a l’espai proper del PEIN Massís del Montseny. L'interès d'aquestes seqüències litoestratigràfiques rau en el fet que resumeixen bona part de la història geològica de Catalunya i que han estat descrites en uns pocs itineraris que es poden catalogar com a clàssics pel que fa a la didàctica de la geologia catalana.
b) Singularitat geomorfològica
L'àmbit geogràfic del Pla especial es caracteritza per uns trets geomorfològics destacables que configuren un relleu acinglerat originat a partir de l'acció dels processos geològics externs sobre les diferents litologies presents a l'espai, on la incidència de la xarxa hidrogràfica s'adapta i ressalta amb més intensitat les característiques de la disposició dels diferents tipus de roques sedimentàries. El conjunt d'elements geomorfològics confereixen a l'espai un notable interès ecològic i paisatgístic el qual aglutina els principals ecosistemes de l'espai.
Les principals manifestacions d'aquests processos són el relleu en cuesta (escarpaments i cingles amb talussos més suaus als seus peus), el qual configura les escarpades cingleres del Perer i del Bertí; els cursos fluvials encaixats com el del riu Tenes, el del torrent Rossinyol, el de l'Ullar, el del Traver, els quals configuren les valls fluvials encaixades, com la de Riells o la del Llòbrega. Així mateix, tenen un gran interès paisatgístic les gorges, les balmes, els salts d'aigua, les coves i els dipòsits de travertins, tots ells conseqüència del modelat i dels processos càrstics associats a l'acció de les aigües superficials i subterrànies, respectivament.
c) Cursos hídrics i règim hidrogeològic
La xarxa hidrogràfica i el funcionament de l'aigua subterrània de l'espai modelen el susbstrat rocós i configuren tot un seguit d'elements geològics destacats. D'altra banda, acullen el desenvolupament d'hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures (considerades en relació al contingut en els cations Ca + Mg associats als ions bicarbonat i carbonat) a coves no explotades pel turisme, ambdós considerats d'interès comunitari per la Directiva 92/43/UE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (en endevant Directiva 92/43/UE).
A tal efecte, destaquen les surgències i fonts (vegeu plànol I-6, Medi natural) manifestacions principals del funcionament de l'aigua subterrània a l'espai, i les coves i els dipòsits de travertins, manifestacions del modelat de la circulació de l'aigua subterrània.
S'han de destacar, també, les zones engorjades dels principals cursos d'aigua a l'espai, el riu Tenes, la riera de Rossinyol i el riu Llòbrega, així com els salts d'aigua que es produeixen en diferents punts d'aquests cursos, en especial el salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a l’alçada del Santuari de Sant Miquel del Fai i altres destacats a la informació gràfica (vegeu plànol I-6, Medi natural).
2.1.2 Elements biòtics d'interès
a) Presència d'hàbitats d'interès comunitari
D'acord amb la Directiva 92/43/UE i el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestres, l'espai es caracteritza per la presència d'hàbitats d'interès comunitari. En particular, es tracta dels hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures (codi 54.12) i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme (codi 65). La nomenclatura i la numeració coincideix amb les utilitzades en ambdós textos legals.
b) Presència de l'àliga cuabarrada i d'altres espècies protegides
En l'espai nidifica l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), espècie les poblacions de la qual pateixen greus problemes de conservació en els sectors més septentrionals de la serralada Prelitoral.
La Directiva del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (79/409/CEE), inclou al seu annex I l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus) inclou al seu annex I. D'acord amb aquesta directiva, aquesta espècie ha de ser objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la fi d'assegurar la seva supervivència i reproducció en la seva àrea de distribució.
La Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, també inclou aquesta espècie en el seu Annex 2 sobre espècies protegides de la fauna salvatge autòctona.
Per altra banda, també s'han esmentat dues espècies més protegides per l'esmentada llei (vegeu l'annex 2: el medi biòtic). Es tracta del Falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo).
Aquestes dues espècies també es troben en l'annex I de la Directiva 79/409/UE.
Per últim, cal remarcar la importància d'aquest espai per a la conservació d'un gran nombre d'espècies protegides, donada la seva diversitat d'ambients, i sobretot pel que fa a les cingleres. En referència a aquest fet, però, val a dir que no es tracta només de les espècies les poblacions de les quals actualment es desenvolupen en l'espai, sinó les que potencialment ho poden fer en un futur, i més tractant-se d'una zona recentment cremada, i per tant en clar dinamisme pel que fa a les seves comunitats biològiques.
c) Interès dels sistemes naturals rupícoles
Aquest espai es caracteritza per l'elevada presència dels ambients rupícoles. En aquest sentit, les àrees acinglerades constitueixen una part molt significativa de l'espai i un dels seus elements d'interès. Aquests ambients es caracteritzen, en general, per la presència d'espècies de flora, adaptades a unes condicions molt específiques.
L'entorn acinglerat és important també per a determinades espècies de la fauna, en particular per a les aus rupícoles i la fauna cavernícola. Ja s'ha assenyalat abans la presència de l'espècie protegida àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). Tanmateix, aquesta àrea ha de ser considerada també pel seu interès per a la nidificació d'altres espècies com ara el falcó pelegrí (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo). Aquest fet ha motivat algunes iniciatives de recerca científica ornitològica.
d) Interès biogeogràfic
Un dels elements d'interès destacables de l'espai és la seva diversitat biològica quant a ambients biogeogràfics. En aquest sentit, els Cingles de Bertí es localitzen en una zona de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana, la qual cosa es manifesta amb la presència de comunitats naturals de tipus submediterrani.
e) Interès de la coberta vegetal
Malgrat els incendis forestals ocorreguts, l'espai mostra un aspecte general on la major part de la superfície presenta un bon recobriment vegetal, principalment mitjançant comunitats herbàcies. Sovint, però, també apareixen comunitats arbustives o boscos de rebrot en regeneració.
Es conserven comunitats boscoses en aquelles àrees que els incendis de les darreres dècades no van destruir. Es tracta d'algunes àrees forestals que actualment constitueixen els únics boscos de l'espai, per la qual cosa la seva preservació és un aspecte rellevant. S'han de considerar com un factor important per a la regeneració dels boscos de la zona i constitueixen l'únic refugi de les espècies típicament forestals o que en alguna fase del seu cicle vital requereixen del bosc.
2.1.3 Elements socioeconòmics d'interès
a) Santuari de Sant Miquel del Fai
La localització del Santuari de Sant Miquel del Fai a l'espai, situat en un entorn acinglerat i emmarcat per dos grans salts d'aigua, li confereix un interès especial des del punt de vista paisatgístic. Alguns del seus elements arquitectònics tenen força interès i han estat catalogats com a béns culturals d'interès nacional (BCIN), a efectes de la Llei del patrimoni cultural.
L'atractiu paisatgístic d'aquest enclavament fa que sigui un punt important d’afluència turística. La visita al recinte ofereix diversitat d’activitats culturals, lúdiques i recreatives: l’església de Sant Miquel, les coves o els salts d’aigua del Rossinyol i del Tenes, l’itinerari fins a l’ermita de Sant Martí del Fai, una àrea de pícnic, un petit museu i l'antiga casa prioral reconvertida en restaurant.
b) Patrimoni arquitectònic i arqueològic
A banda dels elements ja esmentats del Santuari de Sant Miquel del Fai, cal assenyalar l'interès arquitectònic de la parròquia de Sant Pere de Bertí i alguns elements arqueològics inventariats.
c) Model d'implantació
Cal assenyalar el baix grau d'implantació d'edificacions a l'espai, les quals es concentren a l'entorn d'algunes àrees agrícoles. Aquest model ha permès preservar superfícies forestals deshabitades d'extensió relativament gran. És interessant fer notar que la majoria dels masos, rehabilitats com a habitatge, tenen sistemes autònoms de generació d'energia o d'aigua potable, la qual cosa ha evitat la proliferació d'infraestructures lineals.
Tanmateix, atesa la seva localització a la concentració urbana de Barcelona l'existència d'activitats agrícoles a l'espai, pot esdevenir un factor d'interès en relació amb el fet d'evitar alguns problemes derivats de la freqüentació per a usos recreatius, el manteniment d'espais oberts i la conservació d'infraestructures viàries per a situacions d'emergència.
d) Tradició excursionista
L'espai ha estat utilitzat i és utilitzat per a l'activitat excursionista i el passeig. L'entorn relativament poc transformat (malgrat la importància dels incendis forestals), les bones panòramiques i l'interès paisatgístic de les cingleres expliquen aquest fet. A més, l'àmbit del PEIN és creuat per un sender de gran recorregut, l’anomenat GR 5, de Sitges a Canet de Mar (per Montserrat i el Montseny) i per un sender de petit recorregut, PR-C 33, de la Garriga.
2.2 Requeriments de protecció
2.2.1 Prevenció i tractament dels processos erosius
Com ja s'ha ressenyat al l'Annex 1, sobre el medi físic, l'àmbit del Pla especial presenta de manera natural diversos processos erosius i de pèrdua de sòl que amb la incidència dels incendis ocorreguts poden haver-se accelerat, si més no en el període immediatament després de produir-se els incendis.
A partir de la informació obtinguda del treball de camp, es considera necessari vetllar perquè les activitats que es duguin a terme a l'àmbit de l'espai no introdueixin modificacions en el perfil topogràfic ni accelerin els processos erosius, especialment a les zones amb regeneració de la coberta vegetal pobra i amb un risc d'erosió major.
L'obertura de noves pistes a l'àmbit de l'espai s'ha de valorar amb cura, i la gestió dels terrenys forestals ha de preveure les mesures necessàries destinades a la prevenció del risc d'erosió i a la protecció hidrologico forestal, sobretot en aquelles àrees i itineraris més vulnerables.
S'ha observat que, en general, hi ha una bona coberta d'espècies arbustives i herbàcies autòctones que configuren un primer nivell de protecció del sòl. En àrees amb poca coberta vegetal i amb processos erosius intensos la plantació d'aquest tipus de vegetació o la restitució de l'estrat arbori seria una mesura a tenir en compte.
Pel que fa al processos amb previsibles efectes sobre l'activitat humana (vegeu plànol informatiu I-6 sobre el Medi natural), és important que es prevegi el sanejament de blocs inestables i de grans troncs morts, a les zones de fortes pendents que puguin afectar la xarxa viària o altres infraestructures. Aquestes mesures s'han de prendre amb més rigor quan més inestable sigui la zona en qüestió.
2.2.2 Protecció del règim hidrològic i de la qualitat de les aigües
Cal preveure que les activitats o els usos que es desenvolupin a l'àmbit del Pla especial no incideixin negativament en el funcionament del sistema hidrològic de desenvolupament càrstic característic d'aquest àmbit tant pel que fa al seu desenvolupament natural com pel que fa a la qualitat de les seves aigües.
S'han d'evitar els moviments de terres que incideixin i modifiquin els elements hidrològics i geomorfològics característics de l'espai (fonts, coves, cursos d'aigua, dipòsits travertítics,...) atès el seu valor ecològic i paisatgístic. En especial, cal destacar que aquests elements permeten el desenvolupament dels hàbitats d'interès comunitari destacats en la informació del medi natural biòtic dintre els sistemes fluvials i de les comunitats de ribera d'aquest espai.
S'han de tenir en compte les reserves d'aigua de la zona, tant pel que fa a les captacions d'aigües destinades al proveïment dels particulars i de les poblacions interessades com pel que fa a la conservació dels hàbitats esmentats al paràgraf anterior, localitzats als cursos d'aigües, a les zones humides, etc.
Així mateix, atesa la gran permeabilitat del subsòl amb gran capacitat d'infiltració de les aigües als aqüífers càrstics, cal preveure que les activitats que es desenvolupin a l'espai no incideixin negativament en la qualitat de les aigües.
Finalment, com a criteri general en el conjunt de la xarxa hidrogràfica, rius, rieres i torrents, cal evitar les canalitzacions i les regularitzacions dels cursos d'aigua i l'alteració del drenatge natural dels vessants (que a la llarga afavoreix nous fronts d'erosió).
2.2.3 Plantejaments bàsics per a la conservació del medi natural biòtic de l'espai
El Pla especial ha de garantir per a cada un dels tipus de comunitats biològiques i ecosistemes de la zona els requeriments següents:
a) La mínima alteració possible dels procesos ecològics (fluxos d'energia i de materials, competència entre individus, reproducció i dispersió, etc) que garanteixen l'existència i la viabilitat de les formes de vida adaptades a aquests. Aquesta premissa també es considera per als ecosistemes que resulten del desenvolupament d'activitats econòmiques de tipus tradicional, com l'agricultura o la ramaderia extensiva.
b) L'existència i el desenvolupament natural dels ambients i dels ecosistemes que la variabilitat de les condicions ambientals permeten de forma espontània. I, per tant, la seva diversitat biològica intrínseca.
c) Evitar la pèrdua d'espècies. En particular, cal evitar els efectes de la pressió antròpica directa o indirecta que poden incidir negativament sobre l'estat de les poblacions fins a fer-les poc viables o produir la seva extinció.
En conclusió, cal regular la possible implantació d'activitats humanes, instal·lacions o infraestructures en relació amb els anteriors requeriments.
2.2.4 Consideracions sobre els aprofitaments forestals
Actualment, es tracta d'un espai altament desforestat a causa dels incendis. No obstant això, tant per les superfícies forestals arborades que encara queden com per les futures que s’hi puguin desenvolupar ja sigui per regeneració natural o artificial, és necessari abordar la regulació dels aprofitaments forestals per fer possible el desenvolupament d'aquests amb la conservació dels sistemes naturals.
Així doncs, cal adreçar la gestió forestal a mantenir aquelles pràctiques compatibles amb la conservació del sòl, a preservar la diversitat biològica pròpia dels sistemes forestals de l'espai i a permetre l'evolució d'aquests cap a la seva maduresa, si més no en un grau important. En aquest sentit, els aprofitaments forestals s'han de compatibilitzar amb els processos de successió i substitució espontània entre les espècies arbòries, i l'assoliment, en alguns casos, de boscos menys combustibles.
També cal garantir la conservació de les àrees forestals arbrades, assenyalades en els annexos i plànols informatius, que encara resten després de l'incendi de 1994. Així doncs, els aprofitamens forestals en aquestes àrees s'han de modular en funció del seu interès natural. (Vegeu l'apartat 2.1.5 Mesures específiques de protecció de la vegetació).
2.2.5 Mesures específiques de protecció de la vegetació
Com ja s'ha dit en l'apartat anterior respecte els aprofitaments forestals, cal garantir la conservació de les àrees de bosc que encara resten després de l'incendi de 1994, tant per la seva singularitat, en tractar-se dels únics ambients boscosos que trobem en l'espai (i que per tant són l'únic refugi de les poblacions d'espècies que requereixen en algun moment del seu cicle vital aquests ambients), com per la seva possible intervenció en la regeneració de la coberta forestal arbrada en la resta de l'espai (atès el potencial que poden tenir per a la producció i la dispersió de llavors).
Aquest últim aspecte inclou la conservació dels arbres aïllats adults repartits per l'espai i que també poden tenir un paper important en la dispersió de llavors per a aquesta regeneració, ja sigui per la seva localització com per la seva capacitat productora de llavors.
També cal promoure la recuperació de la coberta vegetal per evitar els processos de pèrdua de sòl que malmetin el potencial biològic en aquells llocs on s'ha detectat una major incidència de l'erosió, tal com ja s'ha esmentat a l'apartat 2.1.1 (prevenció i tractament dels processos erosius).
2.2.6 Mesures específiques de protecció de la fauna
Cal assenyalar la rellevància dels sistemes de cinglera, ja destacats pel seu interès geomorfològic i paisatgístic, amb relació a la nidificació de l'ornitofauna rupícola i de la fauna de tipus cavernícola. Ambdós tipus contenen un gran nombre d'espècies protegides. (Vegeu l'annex 2 sobre el medi biòtic.).
La Directiva del Consell de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (79/409/CEE), inclou al seu Annex I l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus); d'acord amb la qual cosa aquesta espècie ha de ser objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la finalitat d'assegurar la seva supervivència i la seva reproducció en la seva àrea de distribució.
La Llei 3/1988, també inclou aquesta espècie en el seu Annex 2 sobre espècies protegides de la fauna salvatge autòctona dintre de la categoria B.
A tal efecte, el Pla especial ha d'establir una protecció específica de la parella d'àligues cuabarrades atès l’impacte que pot produir en aquesta una excessiva freqüentació en el seu àmbit de nidificació.
La formulació d'un Pla de gestió específic per a la conservació de l'àliga cuabarrada per a l'àmbit de l'espai és una mesura convenient, atesa la vulnerabilitat d'aquesta espècie.
Per últim, cal fer notar l'aplicació de la Llei 3/1988 pel que fa a les espècies protegides que es troben en l'espai. En aquest sentit la protecció global establerta pel pla especial pot constituir un element important en realció amb la protecció dels seus hàbitats.
2.2.7 Recomanacions per a la prevenció d'incendis forestals
Algunes de les mesures que podrien establir-se en relació amb la prevenció dels incendis forestals depassen els objectius del Pla especial. En particular, l'adopció de mesures programàtiques concretes, com la millora de les infraestructures, la compra d'equipament o la formació d'equips humans requereixen un marc més ampli que el que l'espai protegit. En aquest sentit, els instruments existents a la legislació vigent, plans de prevenció d'incendis forestals integrats en en els programes d'actuació municipal, poden ser la figura més oportuna de planificació, sense perjudici d'actuacions de caràcter supramunicipal.
Tanmateix, el Pla especial pot incidir positivament en la reducció d'aquest risc. L'ordenació de la freqüentació motoritzada pot esdevenir un important factor de disminució de les àrees on poden originar-se incendis a causa de la presència humana. La regulació de l'activitat agrícola pot incidir en una major presència a l'espai de població interessada en la seva conservació i dificultar certes conductes de risc per part de la població visitant. També pot contribuir al manteniment de les infraestructures viàries i de proveïment d'aigua per a casos d'emergència. Finalment, l'orientació de la gestió forestal a l'obtenció de masses forestals poc intervingudes, on s'incentivi la presència d'espècies menys inflamables i combustibles, pot tenir un efecte no menyspreable.
Quant a les possibles tasques d'extinció d'incendis, un cop aquests ja s'han originat, és convenient valorar el beneficis derivats de la conservació d'espais oberts, relativament lliures de vegetació. Pot convenir la conservació de les àrees agrícoles o els prats per a la ramaderia, singularment a les zones de carena, a les àrees adjacents als terrenys urbanitzats o les instal·lacions. Per últim, el Pla hauria de considerar la possibilitat que, en el marc del programes municipals de prevenció, s'hagi de completar puntualment la xarxa viària o construir punts de subministrament d'aigua.
2.2.8 Requeriments en relació amb el planejament urbanístic municipal
En relació amb el planejament vigent en l'àmbit proposat com la delimitació definitiva de espai d'interès natural Cingles de Bertí, poden formular-se els següents requeriments urbanístics:
a) És convenient una regulació unificada del usos i les activitats compatibles amb l'espai. D'una banda, cal matisar alguns dels usos admesos (docent, social, cultural...) per assegurar la seva coherència amb l'interès de l'espai natural protegit dels Cingles de Bertí. D'altra banda, convé admetre expressament alguns usos que poden ser compatibles amb el manteniment de les activitats agrícoles i forestals i la conservació dels sistemes naturals objecte de protecció (turisme rural, activitats artesanals).
b) També és convenient establir la definició expressa dels usos i les activitats incompatibles amb la condició d'espai natural protegit el més exhaustiva possible.
c) Quant a l'edificació, la regulació de les condicions d'ocupació i localització i la definició d'alguns paràmetres, com ara l'alçada màxima i el volum màxim edificables, poden ser suficients. Aquesta regulació també hauria de limitar la transformació dels terrenys a l'entorn de les edicacions per a usos no tradicionals a l'espai. Altres paràmetres, si és el cas, podrien regular-se d'acord amb el planejament urbanístic municipal.
Amb l'objectiu de minimitzar el efectes de transformació en el medi convé limitar la implantació de noves activitats i instal·lacions a la reutilització i ampliació de les edificacions existents. Es tracta de fomentar, si és el cas, la reutilització d'aquelles àrees més aptes a causa del seu poc pendent i que, en part, ja han estat transformades. S'evita, també, la necessitat de construir nous accessos, d'efectuar moviments de terres importants i es minimitza la implantació de noves infraestuctures;
d) les limitacions establertes per a l'obertura de pistes forestals al planejament municipial de Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja s'haurien d'estendre al municipi de Bigues i Riells. D'acord amb el planejament general d'aquells municipis l'obertura de camins o pistes forestals s'admet exclusivament quan es preveuen expressament en un pla o programa sectorial del DARP o un pla de prevenció d'incendis forestals. També és convenient establir una articulació correcta d'aquestes determinacions amb els plans tècnics de gestió i millora forestal.
3. JUSTIFICACIÓ DE L'ORDENACIÓ ADOPTADA
3.1 Objectius del Pla especial
D'acord amb les determinacions de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, del PEIN, la diagnosi i les conclusions formulades a l'apartat anterior, es defineixen per al Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de Cingles de Bertí els objectius que tot seguit es detallen.
3.1.1 Objectius generals
a) Protegir l'espai del PEIN Cingles de Bertí, la seva gea, les espècies vegetals i animals característiques que hi viuen, llurs ecosistemes, els recursos naturals i el seu paisatge.
b) Ordenar els usos i les activitats humanes i assegurar el desenvolupament de les activitats tradicionals de forma compatible amb l'objectiu anterior.
c) Programar les actuacions necessàries que han de ser assumides per l'administració per fomentar la restauració i recuperació dels sistemes naturals degradats i establir mesures de gestió específiques dels recursos naturals.
3.1.2. Objectius específics
a) Establir la delimitació definitiva de l'espai del PEIN Cingles de Bertí, d'acord amb l'article 8.1 de les Normes del PEIN i l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals.
b) En relació amb la protecció del medi físic:
Preservar els principals elements geològics característics de l'espai (cingles, coves, balmes, dipòsits travertínics, cursos d'aigua, gorgs ...) amb valor paisatgísitic i ecològic reconegut i com a manifestació dels processos geomorfològics d'aquest àmbit territorial.
Prevenir l'espai d'aquelles activitats susceptibles d'accelerar els processos erosius naturals (pèrdua de sòl,...) i de modificar l'equilibri natural dels vessants.
Protecció dels recursos hídrics i de la qualitat de les aigües per a la preservació dels sistemes naturals que en depenen.
c) En relació amb la protecció de la vegetació i la flora:
Preservar les comunitats vegetals forestals boscoses que van sobreviure l'incendi de 1994. Promoure la recuperació natural de la vegetació autòctona, en particular en aquelles àrees que més especialment ho requereixen, tot establint directrius de prevenció de la pèrdua de sòl.
Promoure el desenvolupament potencial de les comunitats vegetals de ribera.
d) En relació amb la protecció de la fauna:
Assegurar l'àmbit de cria a l'espai de l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), espècie protegida per la Llei 3/1988. Protegir les cingleres en tant que hàbitat, o part d'aquest, de les espècies rupícoles i cavernícoles.
e) En relació amb els hàbitats de la flora i de la fauna:
Preservar la diversitat d'hàbitats de l'espai i, en especial, els hàbitats d'interès comunitari segons la Directiva 92/43/CEE.
Compatibilitzar els aprofitaments forestals amb la conservació dels sistemes forestals boscosos i de la seva qualitat com ecosistemes.
f) En relació amb el medi socioeconòmic:
Assegurar el manteniment dels actuals usos tradicionals, agrícoles, forestals i ramaders, de forma compatibles amb la preservació dels valors protegits a l'espai.
Ordenar les activitats silvícoles.
Ordenar l'ús públic.
Ordenar les activitats d'educació ambiental i de lleure de forma compatible amb la conservació dels valors naturals de l'espai.
3.2 DELIMITACIÓ DEFINITIVA DE L'ESPAI
La delimitació de l'espai del PEIN Cingles de Bertí, va ser establerta, amb caràcter provisional, mitjançant l'aprovació del Pla d'espais d'interès natural l'any 1992. En concret, aquest àmbit es va establir al mapa núm. 50, a escala 1:50.000, corresponent al full 364 del mapa topogràfic nacional i a la seva descripció es va reflectir al volum III de l'esmentat Pla.
Tanmateix, en paral·lel a la formulació d'aquest Pla especial, es tramita una modificació d'aquesta delimitació provisional, d'acord amb l'article 7.2 de les Normes del PEIN, per dotar l'espai Cingles de Bertí d'una major coherència geomorfològica i ampliar la diversitat d'ambients i d’elements naturals que caracteritzen aquest espai. L'àmbit al qual fa referència aquest Pla especial, correspon a la delimitació establerta per la modificació esmentada.
D'acord amb l'establert a la Llei 12/1985, d'espais naturals, i l'article 8 de les Normes del PEIN, la delimitació definitiva d'aquests espais s'ha de fer mitjançant la declaració d'una figura de protecció especial (parc natural, Reserva, ...) o bé mitjançant l'aprovació d'un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge. Precisament, un dels objectius principals d'aquest Pla especial és delimitar definitivament l'espai Cingles de Bertí, el qual es fa coincidir estrictament amb el seu àmbit d’aplicació. Amb caràcter normatiu, els límits es cartografien al plànol O-1 (Delimitació i zonificació). Complementàriament, la seva descripció detallada es reflecteix a l’annex 1 de les Normes del Pla especial.
La delimitació és congruent amb les determinacions establertes al PEIN i la seva modificació pel que fa als límits de l'espai Cingles de Bertí. En general, per a la concreció d’aquests límits, s’ha cercat la coincidència amb elements topogràfics destacats (carenes, fons de valls, torrents i colls), elements de la xarxa viària o límits establerts pel planejament urbanístic vigent, per facilitar el reconeixement sobre el terreny de l'àmbit de l'espai i la seva gestió.
D'acord amb aquesta delimitació, l'espai Cingles de Bertí comprèn una superfície de 1.598,5 ha. La distribució d'aquesta en relació amb els municipis és la següent:
Municipis Superfície del terme municipal (ha) Superfície inclosa a l’àmbit del Pla especial (ha) % en relació amb el total municipal % en relació amb l’espai Cingles de Bertí
Sant Quirze Safaja 2.578,6 1.166,2 45,2 72,7
Sant Feliu de Codines 1.499,4 147,1 9,8 9,2
Bigues i Riells 2.863,6 285,2 10,2 17,2
3.3 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
En el capítol de diagnosi s'han avançat les conclusions i els principals requeriments de protecció que han de tenir-se en compte en la formulació d'aquest Pla especial. En aquest capítol, per tant, s'evitarà en el possible la reiteració.
A continuació, i sense pretensió d'exhaustivitat, se sintetitzen, les principals determinacions establertes pel Pla especial, ja sigui mitjançant la promulgació de normes o bé amb la programació de diferents mesures d'actuació.
3.3.1 Règim urbanístic
L'article 13 de les Normes del PEIN aplica preventivament en els seus espais el règim de sòl fixat pels articles 127 i 128.1 del Text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística (DL 1/1990). Aquest règim és coincident amb l'establert pel planejament urbanístic vigent.
El Pla especial completa aquest règim general mitjançant l'aplicació en tot el seu àmbit del règim corresponent al Sòl no urbanitzable d'especial protecció, a efectes de l'article 128.2 de l'esmentat decret legislatiu. Igualment estableix la consideració de tot l'espai com a paisatge obert, a efectes de l'article 7.1 de la Llei 12/1985, d'espais naturals.
3.3.2 Regulació general d'usos i activitats
D'acord amb la legislació urbanística, el Pla especial especifica aquells usos compatibles amb els objectius de conservació. En general, s'admeten les activitats tradicionals que es desenvolupen actualment en el seu àmbit -l'agricultura, la ramaderia extensiva i els usos forestals-, així com activitats terciàries o industrials de tipus agropecuari i artesanal, complementàries a les activitats agràries de la finca on es localitzen.
S'accepten les activitats de turisme rural, com ara la residència-casa de pagès o la residència en casa de colònies. S'admeten altres usos com les activitats d'educació ambiental, de lleure o cinegètiques en tant que siguin compatibles amb els objectius de protecció establerts per a l'espai.
Òbviament, també s'admeten totes les activitats necessàries per a la gestió del l’espai com a espai natural protegit i, en general, aquelles actuacions que resultin necessàries per a la restauració i la conservació dels seus sistemes naturals.
Pel que fa als usos agrícoles, forestals i ramaders, es regulen els supòsits en els quals s'admet la rompuda per a la recuperació d'aquests usos i el manteniment de determinades àrees no arbrades com a prats naturals per a la pastura en la zona forestal. Les normes i directrius per a la gestió forestal es comenten més endavant, a l'apartat 3.3.4.
Pel que fa a la possible recuperació de l'ús agrícola en algunes àrees, s'admet la recuperació dels conreus en indrets especialment adequats per la seva ubicació (fàcil accés) i les seves característiques topogràfiques. L'Ajuntament de Sant Quirze Safaja ha mostrat interès per aquesta possibilitat. D'una banda, s'addueixen els efectes beneficiosos de la continuïtat de les activitats tradicionals en relació amb la conservació de l'espai i de la seva infraestructura viària (en tant que facilita la continuïtat de la presència de la població local a l'espai). De l'altra, es preveu que la conservació d'aquests terrenys sense coberta forestal en alguns punts estratègics poden ser útils per a la prevenció d'incendis forestals.
3.3.3 Determinacions per a la protecció de la gea i de la xarxa hidrogràfica
En general, el Pla especial exclou aquelles activitats susceptibles d'accelerar els processos erosius i d'alterar l'equilibri natural dels vessants o d’alterar la qualitat de l'aigua subterrània i dels rius, les rieres i els torrents.
Tampoc s'admeten les activitats susceptibles d'alterar els elements geomorfològics característics de l'espai i, en particular, els associats als processos càrstics. En aquest sentit, es regulen les obres i els moviments de terra, així com els supòsits d'obertura de camins i pistes forestals.
Pel que fa a la construcció d'infraestructures terrestres, aèries o soterrades (carreteres, línies elèctriques, conduccions, canalitzacions, instal·lacions radioelèctriques) i la seva millora, ampliació o reforma, la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic n’ha d’emetre informe per determinar si és d'aplicació el tràmit d'avaluació del seu impacte ambiental, Tanmateix, poden establir-se excepcions en relació amb infraestructures de poca importància destinades al servei estricte de les edificacions localitzades a l'espai.
3.3.4 Determinacions per a la protecció dels hàbitats naturals i la gestió forestal
Les determinacions del Pla especial responen a la necessitat general de protecció de la gea, les espècies vegetals i animals, i els ecosistemes del seu àmbit. De manera més específica, el Pla estableix mesures de protecció per als hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures (codi 54.12 de la Directiva 92/437UE, catalogat com a prioritari) i a les coves no explotades pel turisme (codi 65 de la directiva), que es troben a l'àmbit del Pla especial i que són hàbitats d'interès comunitari d'acord amb la directiva esmentada i el Reial Decret 1997/1995.
Pel que fa a la gestió forestal, el Pla especial estableix determinacions i directrius a les seves Normes. L'objectiu principal és que els aprofitaments forestals siguin coherents amb la conservació del sòl i la prevenció del risc d'incendi forestal; i també, en un alt grau, amb la conservació de la diversitat i l'estructura dels ecosistemes boscosos i la preservació de la dinàmica natural de successió de les comunitats vegetals.
Finalment, es regula la introducció d'espècies silvestres, la reforestació i es prohibeix la introducció d'espècies no autòctones.
3.3.5 Determinacions específiques per a la protecció de la fauna
El Pla especial determina l'estricta conservació dels ambients més destacats en relació amb la fauna silvestre protegida localitzada en el seu àmbit. En concret, s'estableixen tres àrees d'atenció especial pel seu interès faunístic, a banda d'altres aspectes d'interès (subzones 2a, 2b i 2c).
Complementàriament, el Programa d'actuació disposa l'elaboració d'un Pla de gestió específic per a l'espai destinat a la preservació de l'hàbitat de l'àliga cuabarrada (Hieraetus faciatus).
El Pla també regula l'alliberament d'espècies silvestres, el qual requereix l'autorització expressa del Departament de Medi Ambient. No s'admet la introducció d'espècies exòtiques, a excepció d'aquells casos expressament autoritzats relacionats amb l'activitat cinegètica, d'acord amb la seva legislació sectorial aplicable.
Finalment, en relació a la freqüentació de l'espai, es determinen mesures addicionals per evitar efectes negatius sobre la fauna durant la seva època de cria.
3.3.6 Xarxa viària i regulació de la circulació motoritzada
El Pla estableix una xarxa bàsica oberta al trànsit motoritzat en general, la qual es grafia en el plànol d'ordenació O-1, Delimitació i zonificació.
Fora d'aquesta xarxa bàsica, es permet la circulació motoritzada només quan aquesta va lligada a les activitats agràries, a la prevenció, extinció d'incendis i altres emergències, a la vigilància, el control, la conservació i la millora de l'espai realitzat per les administracions competents i quan ho requereixi el desenvolupament d'altres activitats legalitzades a l'espai.
3.3.7 Prevenció d'impactes
La determinació expressa dels usos i les activitats incompatibles constitueixen un primer nivell de prevenció en el front dels impactes que poden derivar-se de l'acció humana en l'àmbit del Pla. En particular, la limitació de la implantació d'habitatges, edificacions o instal·lacions d'utilitat pública o d'interès social a la possible reutilització de les edificacions existents representa un grau important de protecció. Tanmateix, es regulen alguns supòsits on poden admetre's les ampliacions de de les edificacions.
Complementàriament, el Pla estableix per a tot el seu àmbit la consideració de paisatge obert a efectes de la Llei 12/1985, d'espais naturals. D'acord amb aquesta disposició, no s'admeten instal·lacions que trenquin l'harmonia del paisatge.
A més, el Pla especial limita i regula la implantació de noves infraestructures. En particular, s'estableixen els supòsits en els quals és necessari l'informe de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic per determinar si és d'aplicació l'article 17, avaluacions d'impacte ambiental, de les Normes del PEIN (Decret 328/1992). També es formulen directrius adreçades a evitar impactes sobre les zones més vulnerables.
3.3.8 Tractament dels impactes actuals
Un dels objectius del Pla especial és fomentar la restauració i la recuperació dels sistemes naturals degradats. Determinats àmbits han estat destacats per la seva vulnerabilitat.
El Programa d'actuació preveu la prevenció i el tractament dels processos de pèrdua de sòl, en especial en aquelles àrees on es considera que la recuperació de la vegetació natural després de l'incendi de 1994 no és possible, ja sigui per l'acció de processos erosius intensos i/o la dificultat de regeneració de les espècies arbòries germinadores.
3.3.9 Prevenció d'incendis forestals
D'acord amb les recomanacions fetes en els requeriments de protecció en relació amb el risc d'incendi forestal, s'ha considerat que les mesures adreçades a la prevenció d'incendis forestals s'han de centrar en l'establiment de directrius per a la gestió forestal, l'ordenació de l'ús públic i de les activitats i la previsió de la recuperació de l'activitat agrícola en alguns casos.
Les directrius per a la gestió forestal establertes haurien de significar una reducció no menyspreable del risc d'incendi forestal i, en qualsevol cas, augmentar la presència de les espècies menys combustibles. La consecució de masses forestals poc intervingudes quant a la composició específica pot representar una major presència de boscos de frondoses, en general menys inflamables que les pinedes en aquesta zona. Aquestes mesures es complementarien amb les normes d'aplicació general, d'acord amb la legislació vigent (en especial, el Decret 64/1995, de 7 de març, de prevenció d'incendis forestals).
Si és el cas, el Pla admet la implantació de noves infraestructures en relació amb les operacions d'extinció d'incendis forestals. En aquest sentit, aquests són uns dels supòsits que poden motivar l'obertura de pistes o la prolongació de les existents, com també els moviments de terres per a la construcció de basses o altres equipaments.
D'altra banda, el pla admet la recuperació dels usos agrícoles en algunes àrees especialment adequades per la seva ubicació (fàcil accés) i les seves característiques topogràfiques (vegeu l’apartat 3.3.2), la qual cosa pot ser d'interès en relació a la prevenció o les operacions d'extinció d'incendis, en esdevenir àrees relativament lliures de vegetació. En aquest sentit, es poden recuperar terrenys aterrassats adjacents a les àrees urbanitzades o reutilitzar-se antics conreus localitzats a les zones de carena, els quals podrien constituir un efecte de barrera estimable.
Finalment, cal assenyalar l'efecte preventiu derivat de l'ordenació de l'ús i de l'accés públic a l'espai. Les normes s'estableixen limitacions a l'accés motoritzat i es regula la creació d'itineraris senyalitzats, com també la vinculació de les noves edificacions o instal·lacions a edificacions ja existents. Ambdues determinacions representen diminuir en el possible la dispersió dels factors de risc.
3.3.10 Adequació a l'ús públic
D'acord amb el Programa d'actuació, el Departament de Medi Ambient ha de fomentar la instal·lació i senyalització necessària per implementar el model de circulació motoritzada establert pel Pla especial i, en general, per aplicar les disposicions de la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural.
3.3.11 Zonificació
La majoria de les determinacions establertes pel Pla especial són de caràcter general i afecten la totalitat del seu àmbit. Tanmateix, en alguns casos s'ha considerat oportú formular disposicions específiques per a la regulació d'àrees determinades. En aquest sentit, es defineixen les zones i subzones següents, la delimitació de les quals s'estableix al Plànol d'ordenació (Plànol O-1, Delimitació i zonificació):
- Zona 1, agrícola, comprèn el conjunt d'àrees on s'han desenvolupat activitats agrícoles fins al moment de l'aprovació del Pla especial. L'objectiu del Pla per a aquestes àrees és permetre la seva continuït